Els estudis contemplatius tenen com a objecte material l’experiència humana. Formalment s’emfatitza la necessitat de complementar l’aproximació científica contemporània que privilegia la investigació en tercera persona, amb les doctrines i pràctiques contemplatives tradicionals i contemporànies, que aborden el seu objecte des d’una perspectiva en primera persona.
El propòsit últim és desenvolupar noves estratègies per a l’assoliment del benestar individual i col·lectiu que no descuidin les implicacions de les nostres pràctiques a mitjà i llarg termini.
En termes generals, és possible distingir quatre àrees d’investigació i implementació:
• En primer lloc, els estudis contemplatius estudien el conjunt de doctrines i pràctiques tradicionals i contemporànies dirigides a la millora de la capacitat d´atenció dels individus. Les exigències a les que ens exposen les pràctiques de les societats tecno-capitalistes de les que formem part, augmenta la fragmentació i dispersió de l’experiència subjectiva, multiplicant les condicions i factors patològics crònics. En aquest sentit, es tracta d’oferir eines conceptuals i mètodes empíricament comprovats que permetin als individus disminuir i fins i tot superar l’ estesa experiència d’alienació que caracteritza la vida moderna.
• En segon lloc, els estudis contemplatius atenen el conjunt de doctrines i pràctiques tradicionals i contemporànies amb l’objectiu acompanyar els individus en el seu itinerari d’autodescobriment. Es tracta d’oferir eines efectives que els hi permetin adoptar una relació directa amb la seva corporalitat i el seu entorn, i el conjunt d’esdeveniments mentals (memòries, anticipacions, ideació conceptual, emocions, fantasia, somnis, etc.) que componen el cercle de la nostra experiència immediata en qualsevol moment de la mateixa. Les pràctiques que van acompanyar el procés de mutació de la cosmovisió moderna ens han acostumat a associar amb els diversos components de la nostra individualitat i entendre la nostra sociabilitat des d’una perspectiva instrumentalista i atomista. Els estudis contemplatius intenten recuperar la significació o sentit de la nostra experiència directa.
• En tercer lloc, els estudis contemplatius estudien el conjunt de doctrines i pràctiques tradicionals i contemporànies que suggereixen que és possible modelar la nostra sensibilitat. A més de promoure una experiència cognitiva directa, aquestes doctrines i pràctiques insisteixen en la necessitat de redirigir les nostres actituds per tal d’aconseguir en els individus una major empatia, imparcialitat, amor, compassió i alegria davant la diversitat d’experiències dels seus congèneres, col · laborant així a la deconstrucció d’actituds negacionistes del sofriment aliè, o excloents davant l’estrany, rearticulant el rerefons de sentit que guia els nostres itineraris, afirmant explícitament com a objectiu últim de l’educació el foment de l’altruisme. Els estudis contemplatius, d’aquesta manera, fan èmfasi en la necessitat d’abordar malestars socials com el autoaïllament i l’alienació que són el costat fosc dels positius triomfs que ha comportat la ciència i la tecnologia.
• Finalment, els estudis contemplatius ofereixen una mirada alternativa a la perspectiva reduccionista de la natura en general, i de la naturalesa humana en particular, que ens permeti reelaborar els paradigmes materialistes de la física clàssica i les ciències biològiques a la llum de la significació de l’experiència. És a dir, una perspectiva que ens permeti redirigir el nostre ànim dominant en funció d’un anhel de benestar que sigui sostenible en el temps a favor dels encara no nascuts.