Meditació
El propòsit de la meditació és transformar la ment. El primer pas és aconseguir una ment serena.
Podem encarar el tema de la meditació des d’una perspectiva religiosa. Però és possible també entendre la pràctica meditativa com una cosa natural, una eina per desenvolupar bones qualitats de la ment i el cor.
El primer pas consisteix a “retirar” la ment de la compulsiva atracció que generen en nosaltres els estímuls sensorials i la conceptualització. Aquest retir, però, no ha de portar-nos a una mena de embotiment. La nostra ment ha de romandre alerta i conscient. D’aquesta manera, l’estat natural de la consciència pot manifestar-se espontàniament.
Anomenem “estat natural de la ment” a aquell en el qual la consciència no es troba afligida per memòries i pensaments del passat, ni per afliccions i pensaments respecte al futur. La ment en el seu estat natural roman en estat de neutralitat.
Aquest estat natural és una mena d’absència, de buit (les emocions pertorbadores i els pensaments no ens afecten). Però a més, es tracta d’un estat que es caracteritza per la seva claredat o lluminositat subjacent. Quan descobrim aquest buit i aquesta lluminositat co · emergent comencem a apreciar la naturalesa de la ment.
N’ hi ha d’ altres tècniques i pràctiques meditatives. L’important és saber combinar-les de manera adequada, equilibrant l’estudi i l’aprenentatge amb les pràctiques contemplatives i meditatives. El nostre camí ha de ser un camí mig entre l’ excés d’intel · lectualització i l’ excés d’aplicació tècnica que vagi en detriment de la comprensió autèntica.